Les ceres fredes són una variant del que es coneix com a
cera púnica, que és una tècnica pictòrica utilitzada ja en època romana. Al contrari que aquesta, les ceres fredes són més fàcils de preparar i utilitzar; la seva principal característica és que no necessiten la calor per aplicar-se, la qual cosa ens permet utilitzar-les gairebé com si fossin pintures a l'oli, amb pinzells i espàtules.
Per preparar les ceres fredes necessitarem
cera verge d'abelles, pigments i
vernís de dammar. El primer que haurem de fer és desfer una part de cera al bany maria, i tot seguit afegir-hi tres parts de vernís aproximadament; tot seguit ho remenarem bé, comprovant que no quedin grumolls. Finalment hi afegirem una bona quantitat del pigment escollit, i comprovarem que la pigmentació sigui la correcta. Això ho podem fer tenyint un paper blanc amb petites quantitats de pintura.
Un cop fet això, deixarem que la pintura reposi durant unes quantes hores. Si finalment veiem que ha agafat una pastositat semblant a la pintura a l'oli, és que les quantitats han estat correctes. Si per contra la barreja s'ha endurit massa o resulta molt líquida, haurem de tornar a desfer-la i afegir-li més cera o vernís, segons el que necessitem en cada cas.
El suport més adequat per pintar amb ceres fredes és la fusta, la qual haurem de preparar amb una imprimació lleugera, ja sigui acrílica, amb coles naturals, etc.
 |
| Vernís de dammar (resina de dammar i essència de trementina) |
 |
| Preparant les pintures al bany maria |
 |
| Un cop fetes les pintures, és recomanable guardar-les en pots de vidre tancats, per evitar l'olor del vernís |
 |
| Amb talent i habilitat, es poden fer obres com aquesta |
