Durant l'última conversa d'ahir van aparèixer noves i valuoses informacions, que malgrat que no tenen a veure el Rada, ajuden a situar-lo en un determinat context històric.
Pel que sembla, durant la Postguerra van coincidir una sèrie de personatges que es dedicaven a la reparació de vehicles i altres tipus d'aparells; i resulta que treballaven al carrer Sant Miquel i els seus voltants. Un d'ells era El Rada, però també cal recordar a l'Enric Ferrando (conegut com "El Biciclista") doncs sens dubte era tot un personatge. Vaig tenir la sort de conèixe'l quan jo era encara molt petit, però mai em va deixar indiferent... segur que em donaria per fer una altra investigació completa.
Així doncs, en ambdós casos ens trobem davant d'un tipus molt determinat, amb un aspecte certament estrafalari, i que havia sabut construïr-se un món propi malgrat totes les dificultats de l'època: un taller oliós, ennegrit per la grassa, i voltat de cotxes i aparells estranys.
Un altre fet interessant és que ben a prop dels tallers d'aquests dos individus (concretament, al carrer Montllor i Pujal, nº81) hi havia Cal Caba, que era un dels tallers de reparació de vehicles més importants de l'època. Alguns d'aquests vehicles eren de tamany considerable. Això és important per dues coses: per una banda ens fa pensar que entre aquest taller i el del Rada hi podria haver una certa connexió professional (potser la seva "roulotte" havia estat adquirida allà mateix...?) I per altra banda, sabem que els de Cal Caba conserven un gran arxiu de fotografies dedicat a tot tipus de vehicles i reparacions. Amb una mica de sort podríem mirar de consultar-lo, i qui sap si allà hi podríem trobar algun testimoni gràfic dels invents del Rada. Seria genial!!
Seguirem informant!
dijous, 9 de maig del 2013
dimarts, 7 de maig del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (III)
Aquest cap de setmana vaig parlar amb un testimoni molt bo, que em va explicar uns quants detalls sobre els vehicles transformats pel Rada. De fet aquest testimoni va participar en un viatge fins a Gallifa, acompanyat pel nostre insigne conductor i 15 passatgers més!!
L'existència de 3 vehicles "tunejats" sembla gairebé confirmada:
L'existència de 3 vehicles "tunejats" sembla gairebé confirmada:
- Dos cotxes. No està clar si un d'ells era d'ús privat. El que està clar és que el Rada es guanyava uns calerons fent de taxista (en aquella època ningú tenia cotxe propi). Un d'aquests dos vehicles era de gran tamany, i estava pensat per poder-hi conviure, com si fos una espècie de roulotte. Això ens ajuda a entendre per què tenia tanta capacitat, fins al punt que comptava amb una gran taula central que si s'esqueia podia elevar-se fins al sostre.
- Una estranya bicicleta tunejada, que li servia per moure's pel barri. Fins ara desconeixíem l'existència d'aquest invent, per la qual cosa haurem d'investigar més.
dissabte, 4 de maig del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (II)
Ahir vaig anar a l'Arxiu Històric de Sabadell per buscar més informació sobre aquest il·lustre "tunejador" de cotxes. No hi havia estat mai, i la veritat és que va ser molt interessant.
De moment el que hem trobat és el següent... en els padrons del 1936 i el 1945, el senyor Esteve Renom Escuder hi consta com a mecànic per compte propi, nascut el 1901 i resident al carrer Sant Miquel, 47. La seva data de defunció encara no la tenim, però sabem que el seu fill petit, David Renom Solà, nascut l'any 1936, va viure en aquest mateix domicili fins ben entrats els anys 80.
Encara no tenim cap foto ni document que ens doni una idea de com eren els seus invents, així que seria interessant contactar amb el seu fill o néts, si és que els té, i a veure si ens ho poden mostrar.
Seguirem informant!!
De moment el que hem trobat és el següent... en els padrons del 1936 i el 1945, el senyor Esteve Renom Escuder hi consta com a mecànic per compte propi, nascut el 1901 i resident al carrer Sant Miquel, 47. La seva data de defunció encara no la tenim, però sabem que el seu fill petit, David Renom Solà, nascut l'any 1936, va viure en aquest mateix domicili fins ben entrats els anys 80.
Encara no tenim cap foto ni document que ens doni una idea de com eren els seus invents, així que seria interessant contactar amb el seu fill o néts, si és que els té, i a veure si ens ho poden mostrar.
Seguirem informant!!
dilluns, 29 d’abril del 2013
Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (I)
Des de petit havia sentit parlar d'un inventor que havia viscut al carrer Sant Miquel, a prop de casa els meus avis. Tothom el coneixia com El Rada. El que explicaven els veïns era gairebé llegendari: se sap que modificava cotxes, els quals funcionaven amb un estrany combustible (eren els temps de la Postguerra...) L'interior dels vehicles sembla que també era espectacular i avançat al seu temps. I pujar fins a Rellinars amb el seu últim model havia de ser tota una experiència.
Avui ha estat el primer dia d'investigació sobre el personatge. Hem començat a contactar amb persones del barri perquè ens aportin més informació sobre ell, i la dada més important que ens han donat és el seu nom verdader: el Rada en realitat es deia Esteve Renom. Això ens facilitarà molt la feina a la hora de buscar més informació.
Avui ha estat el primer dia d'investigació sobre el personatge. Hem començat a contactar amb persones del barri perquè ens aportin més informació sobre ell, i la dada més important que ens han donat és el seu nom verdader: el Rada en realitat es deia Esteve Renom. Això ens facilitarà molt la feina a la hora de buscar més informació.
diumenge, 28 d’abril del 2013
Properes activitats
Aquesta és la programació que hem preparat per la setmana que vé. Us hi esperem! Estarem al Taller1 de l'Estruch.
diumenge, 10 de març del 2013
Places i eixides de Sabadell
Continuen les sessions dominicals per sortir a dibuixar. Aquí en teniu unes quantes mostres més... a part de les places, les eixides també són molt característiques de la nostra ciutat. Us animeu a retratar-les?
dimarts, 5 de març del 2013
Apunts a l'entorn d'una exposició d'Alfons Borrell
El dissabte passat el
Museu d'Art de Sabadell va organitzar una visita guiada a l'exposició
d'Alfons Borrell, conduïda per l'Oriol Vilapuig, tot plegat en presència
de l'artista. Els que encara no la hagueu vist aprofiteu per anar-hi,
doncs és especialment recomanable.
En quan al que es va dir durant la visita, m'agradaria apuntar algunes coses sobre les quals no estic d'acord. Bàsicament trobo que es va parlar massa en termes de dualitat, entre l'abstracció i la figuració, entre el dibuix i la pintura, i inclús entre el que és color i el que no ho és. En tots tres casos em sembla un discurs superat des de fa molt de temps, però de tot plegat el que em va cridar més l'atenció va ser una breu afirmació de l'artista, segons la qual el gris no és un color. Crec que darrere d'aquest fet hi ha un problema teòric -relacionat amb el concepte de síntesi substractiva- que té conseqüències en els resultats d'una obra.
Més enllà d'això, tot el que es pugui dir queda eclipsat quan es veuen les obres. L'exposició és un gran recorregut per la trajectòria d'un artista molt sensible, que sempre ha estat fidel als seus plantejaments, per la qual cosa mereix tot el respecte.
En quan al que es va dir durant la visita, m'agradaria apuntar algunes coses sobre les quals no estic d'acord. Bàsicament trobo que es va parlar massa en termes de dualitat, entre l'abstracció i la figuració, entre el dibuix i la pintura, i inclús entre el que és color i el que no ho és. En tots tres casos em sembla un discurs superat des de fa molt de temps, però de tot plegat el que em va cridar més l'atenció va ser una breu afirmació de l'artista, segons la qual el gris no és un color. Crec que darrere d'aquest fet hi ha un problema teòric -relacionat amb el concepte de síntesi substractiva- que té conseqüències en els resultats d'una obra.
Més enllà d'això, tot el que es pugui dir queda eclipsat quan es veuen les obres. L'exposició és un gran recorregut per la trajectòria d'un artista molt sensible, que sempre ha estat fidel als seus plantejaments, per la qual cosa mereix tot el respecte.
Oriol Arisa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)