dimecres, 10 de juliol del 2013

Diari de treball sobre El Rada (IX): entrevista a la Pepita Pérez



Quan tenia uns set o vuit anys, la Pepita Pérez va viatjar diversos cops amb la "Rúbia" del Rada fins a la platja de Castelldefels. D'aquells viatges recorda la manca de combustible i altres situacions semblants a les que ja ens havia explicat l'Antònia Busquets. També recorda la costum que tenia el Rada d'aturar-se a les gasolineres per repostar i barrejar la gasolina amb aigua. A saber com s'ho feia perquè allò rutllés. El que está clar és que la Rúbia no anava amb un motor elèctric, a no ser que en algun moment aquest motor hagués estat substituït pel de gasolina i aigua (o el que fos...)

Un altre detall surrealista és que sobre la Rúbia hi solia haver una canya, a l'extrem de la qual hi penjava una gran pastanaga. Segons el senyor Rada, això era un mecanisme que feia que el cotxe corrés més, igual que quan els conills veuen una pastanaga al davant seu i intenten atrapar-la.  

La afició del Rada pels avions i la aeronàutica va fer que conegués a l'Alfred Pérez, pare de la Pepita, que també compartia aquesta mateixa afició. El Rada es va construïr una espècie d'ales per saltar i volar des de la Torre de l'Aigua, però el senyor Alfred el va convèncer perquè escollís un lloc menys perillós, proper al pont de la Salut. Però el vol no va ser gaire exitós i va acabar amb una bona trompada.