Diari de treball sobre El Rada (VI): Primeres fotos (1955-1956)

Ja tenim les primeres fotos del Rada!! Les hem trobat en un dels àlbums de fotos de la senyora Antònia Busquets. Les dues primeres corresponen a una sortida a la Font de les Maioles, l'any 1955, mentre que l'altra correspon a una sortida a Rellinars, l'any 1956. Ambdues excursions es devien fer amb el seu vehicle-roulotte. El vehicle no el podem apreciar, però les tres imatges sí reflecteixen la faceta de taxista del senyor Esteve Renom, i també ens permeten intuïr la capacitat de transport del seu vehicle!!

Diari de treball sobre El Rada (V): Entrevista a Joaquim Soler

Aquest matí he fet una entrevista al senyor Joaquim Soler, veí del Rada i bon coneixedor del personatge. I la veritat és que li ha donat una nova dimensió: amb la informació que n'hem tret, haurem de començar a pensar que Esteve Renom era força més que un excel·lent mecànic i autor d'uns quants invents més o menys anecdòtics.

El senyor Joaquim ens ha explicat coses interessantíssimes. Sense haver estudiat mecànica, El Rada dibuixava els seus propis plànols. Aquestes són algunes de les creacions que hem conegut avui:

• Una màquina voladora, fabricada abans de la Guerra Civil. El vol inaugural es va dur a terme des del terrat de casa seva, i va finalitzar en un hort proper.
• Un projecte per construïr un túnel subterrani que havia d'arribar fins a Mallorca. En una ocasió en què el general Franco va visitar Sabadell, El Rada va intentar presentar-li els plànols. Sembla que el van detenir pel seu aspecte sospitós.
• Un altre projecte per fer una pista d'helicòpters a la Plaça Catalunya, de Barcelona. La idea era que transportessin a la gent fins a l'Aeroport del Prat, doncs El Rada va preveure que seria difícil arribar-hi en cotxe.

A part d'això, també hem descobert que el "cotxe-roulotte" es va fer partint pel mig un cotxe més petit, i aprofitant els trossos d'una caldera que va explotar, es va ampliar el vehicle. I finalment, el senyor Joaquim ens ha dit una altra cosa important: el sobrenom de El Rada li vé de quan presentava els seus invents a la gent, i aquesta li deia: "Ja l'hem errada!!". I així es va quedar.

Joaquim Soler a casa seva

Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (V)

Ja tenim les primeres entrevistes!! La veritat és que donen una informació molt valuosa sobre el personatge que ens ocupa. També hi ha hagut alguns moments memorables, sobretot per part de la senyora Antònia Busquets: 93 anys la contemplen, però té el cap a ple rendiment, i ens ha proporcionat algunes anècdotes realment divertides.

Es confirma que el cotxe més convencional era el que el Rada feia servir com a taxi i també com a vehicle propi. Com ja havíem dit anteriorment, aquest fet li servia per guanyar uns diners, però també cobrava en espècies (això solia consistir en un àpat que es celebrava en alguna de les destinacions escollides pels seus passatgers). L'altre vehicle era més experimental, però també el va fer servir en algunes ocasions. Un dels nostres entrevistats ho recorda molt bé. I finalment, també es reforça la idea de que existia una relació entre els invents del Rada i el taller de Cal Caba.

Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (IV)

Durant l'última conversa d'ahir van aparèixer noves i valuoses informacions, que malgrat que no tenen a veure el Rada, ajuden a situar-lo en un determinat context històric.

Pel que sembla, durant la Postguerra van coincidir una sèrie de personatges que es dedicaven a la reparació de vehicles i altres tipus d'aparells; i resulta que treballaven al carrer Sant Miquel i els seus voltants. Un d'ells era El Rada, però també cal recordar a l'Enric Ferrando (conegut com "El Biciclista") doncs sens dubte era tot un personatge. Vaig tenir la sort de conèixe'l quan jo era encara molt petit, però mai em va deixar indiferent... segur que em donaria per fer una altra investigació completa.

Així doncs, en ambdós casos ens trobem davant d'un tipus molt determinat, amb un aspecte certament estrafalari, i que havia sabut construïr-se un món propi malgrat totes les dificultats de l'època: un taller oliós, ennegrit per la grassa, i voltat de cotxes i aparells estranys.

Un altre fet interessant és que ben a prop dels tallers d'aquests dos individus (concretament, al carrer Montllor i Pujal, nº81) hi havia Cal Caba, que era un dels tallers de reparació de vehicles més importants de l'època. Alguns d'aquests vehicles eren de tamany considerable. Això és important per dues coses: per una banda ens fa pensar que entre aquest taller i el del Rada hi podria haver una certa connexió professional (potser la seva "roulotte" havia estat adquirida allà mateix...?) I per altra banda, sabem que els de Cal Caba conserven un gran arxiu de fotografies dedicat a tot tipus de vehicles i reparacions. Amb una mica de sort podríem mirar de consultar-lo, i qui sap si allà hi podríem trobar algun testimoni gràfic dels invents del Rada. Seria genial!!

Seguirem informant!

Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (III)

Aquest cap de setmana vaig parlar amb un testimoni molt bo, que em va explicar uns quants detalls sobre els vehicles transformats pel Rada. De fet aquest testimoni va participar en un viatge fins a Gallifa, acompanyat pel nostre insigne conductor i 15 passatgers més!!

L'existència de 3 vehicles "tunejats" sembla gairebé confirmada:

• Dos cotxes. No està clar si un d'ells era d'ús privat. El que està clar és que el Rada es guanyava uns calerons fent de taxista (en aquella època ningú tenia cotxe propi). Un d'aquests dos vehicles era de gran tamany, i estava pensat per poder-hi conviure, com si fos una espècie de roulotte. Això ens ajuda a entendre per què tenia tanta capacitat, fins al punt que comptava amb una gran taula central que si s'esqueia podia elevar-se fins al sostre.

• Una estranya bicicleta tunejada, que li servia per moure's pel barri. Fins ara desconeixíem l'existència d'aquest invent, per la qual cosa haurem d'investigar més.

Diari de treball sobre personatges sabadellencs: el Rada (II)

Ahir vaig anar a l'Arxiu Històric de Sabadell per buscar més informació sobre aquest il·lustre "tunejador" de cotxes. No hi havia estat mai, i la veritat és que va ser molt interessant.

De moment el que hem trobat és el següent... en els padrons del 1936 i el 1945, el senyor Esteve Renom Escuder hi consta com a mecànic per compte propi, nascut el 1901 i resident al carrer Sant Miquel, 47. La seva data de defunció encara no la tenim, però sabem que el seu fill petit, David Renom Solà, nascut l'any 1936, va viure en aquest mateix domicili fins ben entrats els anys 80.

Encara no tenim cap foto ni document que ens doni una idea de com eren els seus invents, així que seria interessant contactar amb el seu fill o néts, si és que els té, i a veure si ens ho poden mostrar.

Seguirem informant!!